Títol :	Lokis
Tipus de document :	text imprès
Autors :	Prosper Mérimée ; Julià Guillamon, Presentador
Editorial :	Barcelona : Laertes
Data de publicació :	1984
Col·lecció :	L'Arcà núm. 7
Nombre de pàgines :	76 p.
Dimensions :	20 cm
ISBN/ISSN/DL :	84-7612-004-4
Idioma :	Català (cat)
Classificació :	JN Narrativa juvenil
Resum :	«Quan era al castell, llegia unes novel·les modernes prodigioses, els autors de les quals eren per a mi uns perfectes desconeguts. Ha estat amb la intenció d'imitar aquests senyors que he escrit aquest últim relat. L'acció transcorre a Lituània, país que coneixeu molt bé. S'hi parla el sànscrit quasi pur. Una gran senyora del país, mentre prenia part en una cacera, va tenir la desgràcia de ser capturada i emportada per un ós desproveït de sensibibilitat, per la qual cosa es va tomar boja; això no li va pas impedir, però, de donar a llum un jove ben plantat que es va fer gran i atractiu; només que donava mostres constants d'humor negre i d'extravagàncies inexplicables. El casen, i durant la primera nit de bodes es menja la seva dona de viu en viu. Vós que coneixeu les martingales, ja que us les descobreixo, de seguida n'endevinareu el perquè. Es que aquest senyor és el fill il·legítim d'aquell ós mal educat.» (Carta de l'autor a Jenny Dacquin, 3 de setembre del 1868.)

Lokis [text imprès] / Prosper Mérimée ; Julià Guillamon, Presentador . - Barcelona : Laertes, 1984 . - 76 p. ; 20 cm. - (L'Arcà; 7) .
ISBN : 84-7612-004-4
Idioma : Català (cat)

Classificació :

JN Narrativa juvenil

Resum :

«Quan era al castell, llegia unes novel·les modernes prodigioses, els autors de les quals eren per a mi uns perfectes desconeguts. Ha estat amb la intenció d'imitar aquests senyors que he escrit aquest últim relat. L'acció transcorre a Lituània, país que coneixeu molt bé. S'hi parla el sànscrit quasi pur. Una gran senyora del país, mentre prenia part en una cacera, va tenir la desgràcia de ser capturada i emportada per un ós desproveït de sensibibilitat, per la qual cosa es va tomar boja; això no li va pas impedir, però, de donar a llum un jove ben plantat que es va fer gran i atractiu; només que donava mostres constants d'humor negre i d'extravagàncies inexplicables. El casen, i durant la primera nit de bodes es menja la seva dona de viu en viu. Vós que coneixeu les martingales, ja que us les descobreixo, de seguida n'endevinareu el perquè. Es que aquest senyor és el fill il·legítim d'aquell ós mal educat.» (Carta de l'autor a Jenny Dacquin, 3 de setembre del 1868.)