| Títol : |
La parada i altres narracions |
| Tipus de document : |
text imprès |
| Autors : |
Joaquim Ruyra |
| Editorial : |
Barcelona : Selecta |
| Data de publicació : |
1979 |
| Col·lecció : |
Biblioteca Selecta núm. 17 |
| Nombre de pàgines : |
182 p. |
| Dimensions : |
18 cm |
| ISBN/ISSN/DL : |
84-298-0454-4 |
| Idioma : |
Català (cat) |
| Classificació : |
N Narrativa adults (en català i castellà) |
| Resum : |
Recull de narracions publicat al 1919. El primer conte és una narració on un protagonista infantil explica en primera persona la gran aventura de tres nens que es lleven negra nit per anar a caçar moixons segons el mètode de la parada. És a dir: un parany compost per un arbret amb tiges de palla sucades en vesc on els incauts ocellets van a enganxar-se les potes, atrets per reclams engabiats. L’aventura, doncs, és mínima, perquè no passa res que vagi més enllà d’una cacera fructífera. La narració es desplega a poc a poc i amb saviesa a través de les sensacions infantils, descrites amb tota la vivacitat d’un mestre: el canvi d’estació, la il·lusió d’anar a parar, l’emoció de tenir un pla que implica sortir de casa a mitja nit per anar a defensar un indret excel·lent, la por de la casa adormida i fosca com la gola del llop, les disputes per un no-res, el neguit d’haver fet tard.. I així fins a l’embriaguesa de la captura dels ocells. “La parada” mostra l’autenticitat de les emocions retratades, en el sensualisme extrem de les descripcions, en el pintoresquisme cristal·lí dels diàlegs, en la justesa del ritme i en l’astúcia amb què es passa d’un sentiment a l’altre. |
La parada i altres narracions [text imprès] / Joaquim Ruyra . - Barcelona : Selecta, 1979 . - 182 p. ; 18 cm. - ( Biblioteca Selecta; 17) . ISBN : 84-298-0454-4 Idioma : Català ( cat)
| Classificació : |
N Narrativa adults (en català i castellà) |
| Resum : |
Recull de narracions publicat al 1919. El primer conte és una narració on un protagonista infantil explica en primera persona la gran aventura de tres nens que es lleven negra nit per anar a caçar moixons segons el mètode de la parada. És a dir: un parany compost per un arbret amb tiges de palla sucades en vesc on els incauts ocellets van a enganxar-se les potes, atrets per reclams engabiats. L’aventura, doncs, és mínima, perquè no passa res que vagi més enllà d’una cacera fructífera. La narració es desplega a poc a poc i amb saviesa a través de les sensacions infantils, descrites amb tota la vivacitat d’un mestre: el canvi d’estació, la il·lusió d’anar a parar, l’emoció de tenir un pla que implica sortir de casa a mitja nit per anar a defensar un indret excel·lent, la por de la casa adormida i fosca com la gola del llop, les disputes per un no-res, el neguit d’haver fet tard.. I així fins a l’embriaguesa de la captura dels ocells. “La parada” mostra l’autenticitat de les emocions retratades, en el sensualisme extrem de les descripcions, en el pintoresquisme cristal·lí dels diàlegs, en la justesa del ritme i en l’astúcia amb què es passa d’un sentiment a l’altre. |
|  |
La parada i altres narracions