| TÃtol : |
Espècies perdudes |
| Tipus de document : |
text imprès |
| Autors : |
Vicent Josep Escartà |
| Editorial : |
València : Tres i Quatre |
| Data de publicació : |
1997 |
| Col·lecció : |
Narratives 3i4 núm. 54 |
| Nombre de pà gines : |
161 p. |
| Dimensions : |
24 cm |
| ISBN/ISSN/DL : |
978-84-7502-518-6 |
| Nota general : |
Premi Andròmina de Narrativa, 1996 |
| Idioma : |
Català (cat) |
| Classificació : |
N Narrativa adults (en català i castellà) |
| Resum : |
Espècies perdudes es configura a partir d'un dietari fictici que hauria redactat, a Xà tiva, un noble xipriota, don Arcà ngel de Sant Esteve, pels anys 1763 i 1764. Ara bé, aquest personatge, cristià , francòfon i ministre a la seua illa, només hauria pogut existir en el benentès que el regne de Xipre, al segle XVIII, encara hagués estat en mans d'una dinastia catòlica, un supòsit que Vicent Josep Escartà fa real.Don Arcà ngel, des del seu exili a Xà tiva, es mira la seua infantesa, els anys de la seua ascensió social i del poder: el món que ha perdut i el record del qual, però, encara continua existint. El personatge, doncs, com a metà fora del seu paÃs i com a creació en què s'emmirallen les edats de l'home i, en definitiva, el temps. |
Espècies perdudes [text imprès] / Vicent Josep Escartà . - València : Eliseu Climent, 1997 . - 161 p. ; 24 cm. - ( Narratives 3i4; 54) . ISBN : 978-84-7502-518-6 Premi Andròmina de Narrativa, 1996 Idioma : Català ( cat)
| Classificació : |
N Narrativa adults (en català i castellà) |
| Resum : |
Espècies perdudes es configura a partir d'un dietari fictici que hauria redactat, a Xà tiva, un noble xipriota, don Arcà ngel de Sant Esteve, pels anys 1763 i 1764. Ara bé, aquest personatge, cristià , francòfon i ministre a la seua illa, només hauria pogut existir en el benentès que el regne de Xipre, al segle XVIII, encara hagués estat en mans d'una dinastia catòlica, un supòsit que Vicent Josep Escartà fa real.Don Arcà ngel, des del seu exili a Xà tiva, es mira la seua infantesa, els anys de la seua ascensió social i del poder: el món que ha perdut i el record del qual, però, encara continua existint. El personatge, doncs, com a metà fora del seu paÃs i com a creació en què s'emmirallen les edats de l'home i, en definitiva, el temps. |
|  |
Refinar la cerca
